Unica Zürn

Unica Zürn (Berlín, 6 de juliol de 1916 - París, 1970) fou una escriptora i pintora alemanya famosa per la seva poesia anagramàtica.

Va començar la seva carrera com a guionista per a la companyia cinematogràfica alemanya UFA. Després de la guerra, sobreviu venent els seus relats i novel·les per lliuraments a periòdics alemanys i suïssos. Companya des de 1953 del pintor i escultor Hans Bellmer, fascinat pel fetitxe eròtic, va ser admirada per grans artistes del surrealisme com Henri Michaux, André Breton, Man Ray, Hans Arp, Marcel Duchamp o Max Ernst.

A partir de 1957, va haver d'ingressar diverses vegades en centres psiquiàtrics per superar les seves crisis d'esquizofrènia, especialment després de ser fotografiada nua i encadenada per Bellmer per a la portada del número 4 de ''Surréalisme même.'' Els seus problemes mentals van anar augmentant durant els anys següents, fins que, el 1970, va acabar per suïcidar-se llançant-se al buit des de la seva casa a París.

La fama de Unica es deu sobretot a les seves dues novel·les pòstumes ''L'home gessamí'' (''Der Mann in Jasmin'') i ''Primavera fosca'' (''Dunkler Frühling''), en les quals relata les seves freqüents estades a l'hospital psiquiàtric. També va escriure diversos relats breus, recopilats en ''El trapezi de la destinació i altres contes''. Proporcionat per Wikipedia